CRÈME CATALANE


J’étais persuadée que la recette de la crème catalane était postée sur le blog depuis bien longtemps. Mais en la cherchant pour envoyer le lien à une amie je me suis rendue compte que c’était une grande absente…

Et pourtant, on en prépare bien souvent, autant pour faire plaisir aux copains que pour nous trois tout seuls. D’autant que c’est le dessert préféré de mon Papa avec les carquinyolis, des petits croquants catalans aux amandes ;o)

Je vous laisse donc avec ce grand classique, simple et délicieux.

Bon week-end !

Crème Catalane Roca

Pour 8 personnes

100g de sucre** + un peu pour caraméliser le dessus

8 jaunes d’oeufs

40g de fécule de maïs

1 l de lait entier (frais)

1 bâton de cannelle

Le zeste d’un citron bio

Amener à ébullition le lait avec la cannelle et le zeste de citron découpé en long bâtonnet.

Dès ébullition, ôter du feu et laisser infuser quelques minutes.

Fouetter les jaunes avec le sucre et la fécule de maïs jusqu’à obtention d’un mélange lisse et sans grumeaux.

Oter alors la cannelle et le zeste du lait, le ramener à ébullition et verser les œufs sucrés dans le lait en fouettant bien à feu doux. Puis mélanger à la cuillère en bois sans arrêt jusqu’à ce que la crème épaississe.

Verser dans des cassolettes adaptées et laisser refroidir avant de réserver filmé au contact au frigo.

Au moment du service, saupoudrer de sucre et brûler au chalumeau ou avec l’ustensile traditionnel.

Bon profit!

Quelques informations plus ou moins utiles

* Du livre Las Mejores Recetas de mi Madre de Joan Roca.

** La recette du livre comporte 200g de sucre mais c’est beaucoup trop à mon goût d’autant qu’avec la couche de sucre brûlé on rajoute du sucre.

Encore un petit creux…


8 Comments

Leave A Comment

Répondre à Pilar Cancel

  • Su, dimanche 17 mars 2019 Répondre

    Es el típico postre que pido hecho porque no me sale la parte cremosa (lo habré intentado una vez o dos), pero comerla, ah, eso sí. Te ha quedado muy auténtica. Un besote.

    • Palmira, mardi 26 mars 2019 Répondre

      Antes me pasaba igual y no sé un día tuve que repetir la receta para el proyecto roca creo recordar y allí se me pasó el miedo. Desde entonces la he repetido varias veces, especialmente cuando tengo invitados y necesito claras para poder practicar la técnica de los macarons!!!
      Besos,
      Palmira

  • Pilar, dimanche 17 mars 2019 Répondre

    Hola Palmira, me gusta muchísimo la crema Catalana pero nunca me ha dado por prepararla en casa, pero al ver tu receta, que me he animado, que mejor que las cosas preparadas en casa. Ya te contaré que tal. Un besazo y feliz domingo!!!

    • Palmira, mardi 26 mars 2019 Répondre

      Desde que le he perdido el miedo a la crema catalana, es un postre que preparo a menudo cuando necesito claras para hacer macarons. Y es que además de no tardarse nada en tenerla lista, a la mayoría de comensales les encanta!
      Besos,
      Palmira

  • Anna Pigarda, samedi 16 mars 2019 Répondre

    Una de les meves postres preferides que només he fet un parell de vegades, si arriba, a casa. I mira que és bona la crema catalana, i acompanyada amb pinya....nyam,nyam!!! Visca les postres tradicionals!!! Bon cap de setmana!!

    • Palmira, mardi 26 mars 2019 Répondre

      Els clàssics tenen com magia... I si són clàssics es que porten anys agradant a tothom. Un dia vaig perdre la por a la crema catalana i ara cada cop que vull fer macarons i tenim invitats, toca crema catalana ;o) Convidats satisfets i jo encantada!
      Petons,
      Palmira

  • Marhya, vendredi 15 mars 2019 Répondre

    Uff, ¡cómo se antoja! Jo me encanta y no lo he hecho nunca en casa. Pero tengo que probar. ¡¡No doy a basto a probar recetas!!
    Besos, feliz fin de semana.

    • Palmira, mardi 26 mars 2019 Répondre

      Es que por algo los clásicos son clásicos!
      Lo que más me gusta de la crema catalana es que se prepara en un momento, con pocos ingredientes y sin poner patas arriba la cocina y el piso. De estos postre de yayas sin complicaciones pero con tanta alma y sabor que es una pena.
      Yo la pondría en la parte alta de mi lista jajajaja Qué mala soy!
      Besos,
      Palmira