PASTA ALLA PECORARA (PÂTES AUX AUBERGINES & À LA RICOTTA)


Cette recette a été publiée originellement sur Come Conmigo le 11/01/2016.

Lorsque nous habitions en Italie, j’ai été très surprise de découvrir que les Italiens mangent vraiment des pâtes tous les jours (ou presque). Mais la plupart du temps, il s’agit de plats plutôt légers où les légumes font bonne figure. Bref ils n’ont pas grand-chose à voir avec ce que l’on mange dans les restaurants italiens ailleurs en Europe.

Une de mes grandes découvertes a été la ricotta, largement utilisée pour créer des sauces rapides et goûteuses (je fonds complètement sur la crudaiola alla ricotta et tomates crues).

Aujourd’hui je vous proposer de découvrir l’association de ricotta douce avec la légère amertume des aubergines dans un plat de pâtes parfait pour menu du soir.

Et vous, quelle est votre recette fétiche de pâtes ?

PASTA ALLA PECORARA (PÂTES AUX AUBERGINES & À LA RICOTTA)

Aujourd'hui...

PASTA ALLA PECORARA (PÂTES AUX AUBERGINES & À LA RICOTTA)*

Pour 3 personnes

160g de ditaloni rigati ou de pâtes courtes

2 aubergines moyennes

2 gousses d’ail

150ml de passata de tomate (ou de sauce tomate maison)

100g de ricotta fraîche

2cc** de ciboulette finement ciselée

2cc** d’huile d’olive

Sel

Poivre ou piment selon nos préférences

 Rincer et sécher les aubergines puis les couper avec la peau si elles sont bio en petits dés. Hacher finement l’ail.

Dans une poêle avec l’huile d’olive bien chaude, saisir les dés d’aubergines avec l’ail, saler légèrement et couvrir. Cuire à feu moyen 10 minutes pour les attendrir puis ajouter la passata de tomates, rectifier les assaisonnements en sel et piment et laisser réduire 5 minutes environ.

Pendant ce temps, faire cuire les pâtes selon les indications portées sur le paquet. Penser à réserver 1 louche d’eau de cuisson avant d’égoutter les pâtes.

Ajouter la moitié de la ricotta aux aubergines cuites, puis la ciboulette hachée et les pâtes cuites et égouttées en ajoutant un peu d’eau de cuisson pour obtenir une sauce à la juste consistance, laisser réduire une minute avant de servir bien chaud, décoré avec le reste de ricotta fraîche.

Bon profit!

Quelques petits details qui comptent…

* Une recette inspirée du programme télé italien I menú di Benedetta et très librement adaptée.

** cc: cuillère à café

Encore un petit creux


21 Comments

Leave A Comment

Répondre à Palmira Cancel

  • Marhya, jeudi 14 janvier 2016 Répondre

    ¡¡Que buena, chica!! Me encanta, se ve riquísimo.
    Besos.

    • Palmira, lundi 18 janvier 2016 Répondre

      es un plato sencillo pero con mucho sabor e ideal para saciarnos pero sin pesar.
      Besos y feliz semana,
      Palmira

  • Anna Pigarda, mercredi 13 janvier 2016 Répondre

    Jo també menjaria pasta quasi cada dia; admet tantes combinacions més o menys lleugeres.Amb la pasta passa el mateix que amb els llegums, tenen fama de que engreixen, quan el que hem de vigilar és amb què les acompanyem. Per cert, he fet a casa la teva sopa de musclos, que vaig trobar en l'últim recull que vas publicar: ens ha agradat moltíssim i la repetirem. Amb el treu permís la penjaré al blog més endavant!. Una abraçada!

    • Palmira, lundi 18 janvier 2016 Répondre

      M'alegro que t'hagi agradat la sopa de musclos: senzilla però ben bona, oi?!
      Si la llegum i la pasta tenen una fama molt dolenta (i encara pitjor a França...) però pobretes són els seus acompanyants els dolents :o)
      Petons i bona setmana,
      Palmira

  • Eva, mardi 12 janvier 2016 Répondre

    A mi la pasta m'encanta, i aquesta versió lleugera que ens proposes te la copiaré segur!! això de l'intercanvi de galetes és genial, quina gran idea! un petonàs maca!

    • Palmira, mercredi 13 janvier 2016 Répondre

      Els intercanvis sempre són una manera genial de conéixer noves persones i de descubrir receptes :o)
      Aquest plat de pasta és ideal pel sabor i per cuidar-nos, oi?
      Petons
      palmira

  • Sofia, lundi 11 janvier 2016 Répondre

    Que buena la pasta, precisamente el sábado estuve en un taller de pasta fresca y cualquier día de estos lo pongo en practica y hago tu receta, besos
    Sofía

    • Palmira, mercredi 13 janvier 2016 Répondre

      La pasta fresca es maravillosa, algo entretenida pero incomparable. Lo bueno que tiene es que congela muy bien... A ver cunado publicas esta maravilla...
      Besos,
      Palmira

  • ANABDN, lundi 11 janvier 2016 Répondre

    De esta manera queda la pasta más ligera que con nata y muy rica, un plato muy mediterráneo con la berenjena.
    Las galletas seguro que estaban buenísimas, la caja es una monada.
    Besos.

    • Palmira, mercredi 13 janvier 2016 Répondre

      Las galletas ya no son jejeje
      Si la pasta italiana suele ser ligerita, sino Milán no sería capital de la moda jejeje
      Besos,
      Palmira

  • Adita, lundi 11 janvier 2016 Répondre

    Me encanta la paste, y este plato te ha quedado de lujo, muy rico, besos

    • Palmira, mercredi 13 janvier 2016 Répondre

      Qué agradecida es la pasta, ¿verdad? Un poco de imaginación, unos mimos y a disfrutar!
      Besos,
      Palmira

  • Adita, lundi 11 janvier 2016 Répondre

    Me encanta la paste, y este plato te ha quedado de lujo, muy rico, besos

  • Miguel, lundi 11 janvier 2016 Répondre

    A mi también me encanta la pasta y no me importaría comerla cada día y mas con combinaciónes tan buenas como esta de hoy.
    Me alegro que te gustasen y la hicieras tan rápido las alcachofas con las almejas.
    Buena semana
    Bss

    • Palmira, mercredi 13 janvier 2016 Répondre

      Tenía todo en casa el sábado y pensé que era una señal del destino jejeje Deliciosa combinación.
      Si creo que todavía tenemos mucho por descubrir de la cocina italiana que tiene muchos puntos comunes con los ingredientes de la cocina española.
      Peto
      Palmira

  • Nenalinda, lundi 11 janvier 2016 Répondre

    Uummmmmmmmmmmm como me gustan los platos de pasta anda que no me estas tentando ,te ha quedado un plato de relujo y seguro esta de rexupete.
    Bicos mil y feliz semana wapa.

    • Palmira, mercredi 13 janvier 2016 Répondre

      Lo que más me gusta de los platos de pasta es lo agradecidos que resultan :o)
      Para comerse pasta a diario jejeje
      Besos,
      Palmira

  • Alicia Poyatos, lundi 11 janvier 2016 Répondre

    Un lujo de regalo sí.
    Además el plato de pasta de lo más rico, lleno de sabor y desde luego con un color muy apetitoso.
    Besazos.

    • Palmira, mercredi 13 janvier 2016 Répondre

      Los platos de pasta si entran por los ojos seguro que están ricos :o)
      Y este intercambio, una maravilla.
      Besos,
      Palmira

  • glutoniana, lundi 11 janvier 2016 Répondre

    Yo comería cada día pasta, es tan buena! Me guardo tu receta :)

    • Palmira, mercredi 13 janvier 2016 Répondre

      Bueno pero para tí ya sé que la pasta es un producto de lujo... Ya has probado la de la marca barilla? Por cierto me aconsejas alguna marca sin gluten para las láminas de los canalons?
      Petons
      Palmira