CLAFOUTIS DE CERISES AU CITRON (sans gluten)


Cette recette a été publiée originellement sur Come Conmigo le 15/07/2012.

Voici un dessert tout simple à préparer qui fait toujours plaisir quand revient le temps des cerises :o)

Aujourd’hui, on a eu envie de préparer une version sans gluten et plutôt légère, avec une petite touche de citron qui donne du pep’s à l’ensemble. Bref, c’est parfait pour un dessert ou un goûter du week-end !

Et si vous n’êtes pas très clafoutis, vous serez peut-être charmés par la soupe de fraises et cerises à la menthe et au gingembre.

Et vous, aimez-vous les clafoutis?

CLAFOUTIS DE CERISES AU CITRON (sans gluten)

Aujourd'hui...

CLAFOUTIS DE CERISES AU CITRON (sans gluten)*

Pour 4 personnes

50g de farine de riz complète

1CS** de poudre d’amande

30g de sucre complet

1CS** de purée d’amande blanche

20cl de lait écrémé

1 oeuf

1cc*** bien remplie de zeste de citron très finement râpé

450g de cerises

Un peu de sucre glace pour le service

Un peu d’huile pour le moule

Mélanger la farine de riz avec la poudre d’amande et le sucre complet.

Mixer le lait avec la purée d’amandes blanches et l’œuf.

Verser ce mélange sur les ingrédients secs et mélanger sans arrêt pour éviter la formation de grumeaux.

Ajouter le zeste de citron.

Répartir les cerises (avec ou sans noyaux, selon votre choix !) dans 4 petits plats à four huilés. Verser dessus la préparation.

Enfourner à 210º pendant 15 minutes puis encore 20/25 minutes à 180º (chaleur tournante).

Vérifier la cuisson avec une brochette et servir tiède ou froid, légèrement saupoudré de sucre glace.

Bon profit!

Quelques petits details qui comptent…

* Une recette adaptée d’une recette de Valérie Cupillard Mes assiettes gourmandes.

**CS: Cuillère à Soupe

***cc: cuillère à café

Encore un petit creux


26 Comments

Leave A Comment

Répondre à Marga Cancel

  • glutoniana, dimanche 29 juillet 2012 Répondre

    Preparé una diferente hace pocos días, pero tu versión me gusta mucho, me la guardo a la lista esa de 30 mil millones de recetas pendientes :)

    • Palmira, jeudi 30 août 2012 Répondre

      jajaja Menuda lista de pendientes tenemos entre los blogs, los libros y las revistas... Un día tendríamos que ponernos manos a la obra, dejar de mirar recetas nuevas y centrarnos en nuestra
      carpeta de pendientes!

      He visto tu clafoutis, cada vez me gustan más estos postres de sartén....

      Petonets,

      Palmira

       

  • La cuina violeta, mardi 17 juillet 2012 Répondre

    Palmira, una clafoutis de primera. La llàstima de les cireres és que dura molt poc la temporada, però a casa les aprofitem a tope. Passaré l'adreça del teu blog a una amiga que necessita cuinar
    sense gluten.

    Un petonarru a qui tu saps.

    Nani

    • Palmira, mercredi 18 juillet 2012 Répondre

      Això és ben veritat. La temporada dura ben poc i quan arriben arriben totes de cops que costa aprofitar-les totes, veritat? Això ens passava quan anaven a cullir cireres a Lleida a cal la tía
      Rosita, això si, els meus pares no em sentien de tot el viatje, tenia feina menjant caixes enteres de cireres!!!

      Petonets, aprofitant que qui tu saps avui fa la siesta!!!!

      Palmira

  • Mònica, lundi 16 juillet 2012 Répondre

    Ui quantes coses: no he cuinat mai amb farina d'arròs. El toc de la llimona les cireres m'agrada molt.

    Només he fet una vegada clafoutis, el tradicional, i em va agradar molt.

    Petonets.

    • Palmira, mercredi 18 juillet 2012 Répondre

      El clafoutis tradicional és una delicia, amb o sense pinyols! Tot i que prefereixo les versions amb pinyols per la nena ara la fem sense :o)

      La farine darròs és molt bona, té un sabor molt suau i una mica dolç, va molt bé com a alternativa pels postres sense gluten, a més que es treballa molt bé (això si, oblida't de fer pà amb
      ella!).

      M'alegro que t'agradi,

      Petonets,

      Palmira

  • miquel, lundi 16 juillet 2012 Répondre

    tuneado pero tambien muy bueno con lo que le has puesto,un clafoutis made in Palmira genial

    beso

    • Palmira, mercredi 18 juillet 2012 Répondre

      Y además apto para celíacos, que también está bien pensar en ellos de vez en cuando!

      Peto,

      palmira

  • sofia martin de nicolas dominguez, lundi 16 juillet 2012 Répondre

    Llevo dos día seguidos comprando cerezas para una tarta, pero cuando voy a  prepararla ya se las han comido, menos mal que ayer tuve la habilidad de esconder medio kilo y por fin lo he
    conseguido, voy a comprar unas poquitas más y preparar esta rico dulce que nos presentas, te ha quedado fantastico, besos

    • Palmira, mercredi 18 juillet 2012 Répondre

      Me alegro que te guste, Sofía!

      En casa este año no pasó o casi porque los precios estaban por las nubes y las comimos contadas jejeje

      Esto me pasa a mi con el pan que me encanta usar pan viejo para varias costias que tengo en mente pero nunca me dejan!

      Besos,

      Palmira

  • Els fogons de la Bordeta, dimanche 15 juillet 2012 Répondre

    Oooh, quina bona pensada fer-lo apte per a celíacs! ;) Ma mare, sense saber-ho, també va fer la seva versió: amb farina d'ametlles! Boníssim reina!

    Moltes gràcies per participar!

    Petonets

    Sandra

    • Palmira, mercredi 18 juillet 2012 Répondre

      La textura del clafoutis era una bona candidata per a ser preparada sense gluten, ya que al tenir una textura una mica cremosa i densa l'harina d'arròs és perfecta!

      Em vaig riure quan vaig veure la recepta de la teva mare al veure la farina d'ametlles, és una combinació de sabors que a casa ens encanta!

      Petonets i ja saps, sempre és un plaer participar,

      Palmira

  • ANABDN, dimanche 15 juillet 2012 Répondre

    Me encanta añadir ralladura de limón en postres y bizcochos, el sabor que queda me parece estupendo.

    Tu versión se ve muy rica y apta para mucha gente, habitualmente no nos damos cuenta al cocinar de estos detalles, pero es para pensar en ellos si algún día sentamos a un celiaco a nuestra mesa.

    Besos.

    • Palmira, dimanche 15 juillet 2012 Répondre

      Es algo que no solía hacer pero después de probar varias recetas y ver la diferencia con o sin limón tengo que decir que ¡cada día me gusta más!

      Yo empecé a fijarme en este tema el día que mi prima celíaca vino a comer a casa y quería preparar algo que todos podamos disfurtar. Desde entonces voy probando cositas :o)

      Besos,

      Palmira

       

  • LAURA, dimanche 15 juillet 2012 Répondre

    Qué buena pinta hace tu clafoutis. Me comería ahora mismo una buena porción y es que me encantan los postres con los cerezas.

    • Palmira, dimanche 15 juillet 2012 Répondre

      A mi también me gustan mucho, las cerezas le dan un toque espectacular a cualquier postre y con almendras, ni te cuento :o)

      Besos,

      Palmira

  • uff, Marhya, dimanche 15 juillet 2012 Répondre

    ¡Oh, qué bueno, Palmira! Se ve riquísimo.

    Aquí este año ni las hemos probado, sólo un días las he visto en la frutería y estaban prohibitivas.

    Besos.

    • Palmira, dimanche 15 juillet 2012 Répondre

      En realidad aquí se vieron poquísimos días y además los precios excepto un día como para escaparse corriendo de la tienda... Y eso que tienen cerezas con DOP en Italia que sino...

      El clafoutis seguro que te gustaría, mi madre también lo preparaba con manzanas en tiempos de presupuesto ajustado y me encantaba!!!

      Besos y feliz domingo,

      Palmira

  • Silvia, dimanche 15 juillet 2012 Répondre

    Esa sopa me tienta con ese toque a jengibre...el clafouitis,nunca me canso de el,he de probar ese toque de limón.

     

    Feliz domingo !!!

    • Palmira, dimanche 15 juillet 2012 Répondre

      Si te gusta el clafoutis verás que bien le sienta el toque de limón, es poquita cosa pero nos dejó boquiabiertos de sorpresa tan grata :o)
      Besos y feliz domingo para ti también!!!

      Palmira 

  • pili, dimanche 15 juillet 2012 Répondre

    Que bueno!! No he probado nunca a hacer clafoutis, pero la verdad es que tiene una pinta deliciosa... Besos!!

    • Palmira, dimanche 15 juillet 2012 Répondre

      Seguro que te gustaría, es un postre tan sencillo y muy resultón, además de apto para golosos :o)

      Besos,

      Palmira

  • Paula, dimanche 15 juillet 2012 Répondre

    harina de arroz integral??? Hija mia, qué productos más exoticos tienes por tierras italianas, ya sabes que aquí ni de coña, jajaja

     

    Me llevo la receta que también sabes que cocino mucho sin gluten ;)

    Besos. Paula

    • Palmira, dimanche 15 juillet 2012 Répondre

      Pues no te creas, aquí no tienen ni copos de avena en el super... Por suerte hay una tienda de productos ecológicos a unos 10/15 kilometros (vamos que la única a 50 km alrededor...) y tienen
      bastante cositas. Cuando fui la última vez ya no les quedaba harina de arroz pero me dieron la de arroz integral y tengo que decir que no notamos mucha diferencia en el sabor, sólo un color un
      poco más oscuro de lo habitual.

      Seguro que te gusta, una opción rica para celíacos, siempre viene bien :o)
      besos,

      palmira 

  • Marga, dimanche 15 juillet 2012 Répondre

    Yummmy, que rico! Me encanta el clafoutis pero hace como 2 años que no preparo uno. Las cerezas están también por la nubes aquí!... Hablando de precios, el que me tiene más que traumatizada es el
    de las patatas! El otro día, el saco de 5 kg estaba a más de 5 euros! y al final, las ecológicas eran algo más baratas... Lo peor? En Holanda se producen muchas papas y hace un mes, los
    agricultores andaban regalando el excedente en Amsterdam o tirándolas... No lo entiendo, la verdad...

    Qué paseis buen verano!!! Hablamos prontito!

    Un besazo!

    • Palmira, dimanche 15 juillet 2012 Répondre

      Si sólo fueran las cerezas... Y eso que Italia es un gran productor... lo de las patatas ni me extraña, aquí te sale más a cuenta comprar algunos productos ecológicos (muchas verduras y frutas
      sobretodo las de temporada y locales) que en el súper!!! Me parece increíble y completamente loco... Echo de menos las frutas y verduras locales a 1 Euro en Barcelona :o(

      A disfrutar de unos días de descanso bien merecidos en Alemania y nos hablamos a la vuelta (a ver si la peque entra al cole y tengo un poco más tiempo para mis cosas jejeje).

      Besos,

      Palmira