PAIN ITALIEN À LA SEMOULE DE BLÉ (AU LEVAIN)


Cette recette a été publiée originellement sur Come Conmigo le 01/05/2012.

Voici un des tout premiers pains que nous avons goûté à notre arrivée en Italie, en Lombardie, près de Milan.

Sa particularité est d’associer à la farine de blé, de la semoule de blé, celle que les puristes utilisent pour la préparation des pâtes maison.

Dans ma version, je l’ai préparé avec la méthode 1-2-3 et au levain, en privilégiant une cuisson en cocotte.

C’est un pain à la mie dense et légère, qui se conserve plusieurs jours.

Et vous, aimez-vous préparer votre pain ?

PAIN ITALIEN À LA SEMOULE DE BLÉ (AU LEVAIN)

Aujourd'hui...

PAIN ITALIEN À LA SEMOULE DE BLÉ (AU LEVAIN)

Pour 1 gros pain

250g de levain mûr

500g de semoule de blé dur + un peu pour saupoudrer le pain avant de l’enfourner.

250g de farine de blé

500g d’eau tiède (35º)

2cc* de sel fin

Diluer le levain dans l’eau chaude et y ajouter progressivement la farine et la semoule de blé mélangées.

Laisser reposer à couvert 30 minutes dans un endroit tiède.

C’est le moment d’ajouter le sel et de commencer à pétrir la pâte à pain (au Kenwood, 3 minutes puissance 1 puis 2 minutes puissance 2 puis 2 minutes encore à puissance 3).

La pâte doit être lisse et élastique, sans coller aux doigts ni être trop sèche. Selon votre farine et votre levain vous devrez peut-être ajouter un peu d’eau ou de farine.

Laisser reposer à couvert dans un bol légèrement huilé dans un endroit tiède environ 2 heures ou jusqu’à ce que la pâte ait doublé de volume.

Huiler légèrement une cocotte en pyrex ou en fonte avec couvercle et y déposer la pâte. Saupoudrer d’un peu de semoule de blé. Faire une incision en croix sur le dessus et mettre le couvercle.

Enfourner DÉPART FOUR FROID à 230º pendant 1 heure.

Démouler et laisser refroidir sur une grille à pâtisserie.

Ne pas découper le pain avant une douzaine d’heures pour que sa mie se tienne bien.

 

Bon profit!

Quelques petits details qui comptent…

* cc: cuillère à café

Encore un petit creux


16 Comments

Leave A Comment

Répondre à Palmira Cancel

  • sofia martin de nicolas dominguez, jeudi 3 mai 2012 Répondre

    Estupendo este panecito, ya veo que estas a toda marcha y nosotras deseosas de ver tus nuevas ideas, besos

    • Palmira, jeudi 3 mai 2012 Répondre

      Después de tanto parón me está costando volver al ritmo pero es cuestión de un par de semanas jajaja

      Que tengo muchas recetas e ideas pero lo que me faltan son horas al día!

      BEsos,

      Palmira

  • miquel, mercredi 2 mai 2012 Répondre

    buenisimo pan para empezar la etapa italiana

    me ha encantado

    beso

    • Palmira, jeudi 3 mai 2012 Répondre

      Me alegro que te haya gustado.

      ¡A ver si las próximas recetas inspiradas en italia te gustan también!

      Peto,

      Palmira

  • La cuina violeta, mercredi 2 mai 2012 Répondre

    Que bé que tornis a la rutina. Et trobàvem a faltar. I aquest pa...Jo no m'atreveixo a fer la massa mare, no sabria amb qui deixar-la quan marxés. Un dia em decidiré! M'agrada molt aquest pa que
    has fet. I quina gràcia el blog que es diu "Cravo e Canela" era el nom que havia triat primerament pel meu...

    Petonets,

    Nani

    • Palmira, jeudi 3 mai 2012 Répondre

      M'agrada la rutina, sembla mentira però tens més temps per fer les coses amb menys estrés :o)

      Saps qué? No tinc mai ningú a qui deixar la meva massa mare però clar que a l'agost ens marxem 3 setmanes. Pues li dono de menjar 3 vegades més que de costum i el tanco en un armari en una
      habitació ben fosca. I quan tornem a casa la primera cosa que faig es donar-li de menjar. 2 àppats més tard a punt per fer pà. I el faig desde 3 anys... Fora excuses jejeje

      No sabia pel nom, té un significat particular? A mi m'agrada molt la cuina violeta, a més pega molt bé amb el disseny del teu blog i la violeta és clar!

      Petonets,

      Palmira

  • Mònica, mercredi 2 mai 2012 Répondre

    Així que ja esteu instal·lats! Enhorabona.

    Ja he llegit els posts de la masa mare i del comiat que et van fer.

    A veure si trobes la nonna aviat!;)

    Petonets.

    • Palmira, jeudi 3 mai 2012 Répondre

      Instal.lats del tot encara no però anem fent, sembla mentira que es trigui tant en estar a punt desprès d'una mudança.

      La nonna encara hauré de buscar però ja os diré !

      Petonets,

      Palmira

  • núria, mercredi 2 mai 2012 Répondre

    Pues la verdad es que ciando empiezas a hacer el pan en casa es dificil volver a comprarlo, el integral ya lo hago todo caserito el único que no hay manera es el pa de pages...supongo que es
    cuestion de un buen horno de leña....este que presentas se ve riquísimo, la miga apretada como me gusta y la corteza de las que hacen creck creck.....lo de la sémola es nuevo para mi...tendré que
    probar...molts petonets

    • Palmira, jeudi 3 mai 2012 Répondre

      El pa de pagès, creo que sin masa madre no hay manera pero yo estoy bastante contenta del que llamamos Pan Rústico y que es muy parecido a un pan de payès, pero claro que un buen horno de leña
      jajaja

      Ya verás que si da con esta sémola el pan que harás te gustará, tiene esa miga densa y aromática que suele gustar a los amantes del pan casero.

      Petonets,

      Palmira

  • pili, mardi 1 mai 2012 Répondre

    Vaya estreno con la cocina italiana de la "nona"!!! A mi también me ha dado por hacer pan, así que me lo apunto. Besos

    • Palmira, mercredi 2 mai 2012 Répondre

      A ver si puedo pillar alguna nonna por la calle jajaja Y la guardo en casa un par de semanas para compartir sus secretos.

      El pan se ha transformado en una pasión, es un verdadero placer estar amasando algún pan para la cena o un desayuno... ¡o imaginar el próximo pan que vamos a preparar!

      La peque se pone loca de alegría cuando me ve sacar la masa madre, ya verás que el pan te pilla y después no paras. Ya nos irás contando, ¿verdad?

      Besos,

      Palmira

  • Laube, mardi 1 mai 2012 Répondre

    La sémola que yo consigo es un poco basta... no tiene molienda fina. Para la masa de pizza me chifla, porque le da una consistencia y un crujiente que me encanta.

    Por cierto, menudo pan... Espero que des con esa nonna!

    Besitos y besotes

    • Palmira, mercredi 2 mai 2012 Répondre

      Aquí tienen varias moliendas, y además entre marcas son diferentes (no las he comprado todas, pero muchas tienen ventanita en el paquete para ver el tamaño).

      Pero que buena idea lo de usarla en la masa de pizza, me llevo la idea y la voy a adaptar para preparar la pizza que os quiero enseñar, qjue probé en un restaurante y que nos ha enamorado .

      Para dar con la nonna, tengo que adaptarme a los horarios italianos y lo de comer a las 12 se me da fatal pero fatal jajaja

      Besooos,

      Palmira

  • uff, Marhya, mardi 1 mai 2012 Répondre

    ¡Apunto! Tiene muy buena pinta, aunque no sé si encontraré la sémola muy fácilmente, miraré a ver en Mercadona que tienen de arroz a ver si también tienen de trigo.

    Besos.

    • Palmira, mardi 1 mai 2012 Répondre

      Tengo sémola de arroz pero en pan nunca lo he probado ahora que la mencionas... con un poco de harina de arroz, ¿qué te parece?! Me acabas de dar una idea jajaja

      La textura que da la sémola es muy rica y no se nota que son mini trocitos pero la textura no es tan lisa. En casa nos gustó tanto que ya me han pedido de usar sémola de trigo para preparar masa
      de pizza...

      Besos,

      Palmira